QUÈ ÉS L'ARQUEOLOGIA PÚBLICA?

Segons escriu Tim Schadla-Hall (Institute of Archaeology, University College London) en l'article "Public Archaeology" (European Journal of Archaeology), l'arqueologia pública és aquella àrea de l'arqueologia que té el potencial d'interactuar amb el públic. Tot i que aquesta definició és molt àmplia i bastant ambigua, l'autor la defensa en termes de com i perquè el públic s'involucra en temes arqueològics o se n'adona d'ells.  

En la meva opinió, l'arqueologia pública són tots els camps de l'arqueologia; és a dir, l'arqueologia mateixa. Penso que el patrimoni arqueològic forma part de tota la població, i que aquesta població ha de tenir tota mena de facilitats per accedir-hi. Igual que les coses han canviat pel que fa al patrimoni històric (abans el patrimoni històric era només per unes elits que el sabien llegir; actualment, en canvi, està a l'abast de tothom) el mateix ha de passar amb l'arqueologia. 

La veritat es que des dels seus orígens, l'arqueologia ha anat agafant terreny a poc a poc, i ara és una ciència ben vista, que exposa les seves troballes en museus o llibres per a un públic tant especialitzat com general. No obstant, trobo que encara no arriba suficientment a l'abast de tothom. Amb això vull dir que només es veu una part de l'arqueologia, que és aquella que es mostra als museus, exposicions o visites als jaciments, però la gent realment desconeix com s'arriben a obtenir aquelles restes materials que veuen exposades, no saben que sovint són restaurades i, el més important, que només veuen una part molt petita de tot el que s'extreu de les excavacions. Això es així perquè el públic "comú" no està familiaritzat, en ocasions ni tant sols interessat amb l'arqueologia, per això la majoria de museus exposen les peces més maques i monumentals, sabent que a vegades les troballes més petites o ordinàries són les que donen el significat a les grans. En la meva opinió, trobo que aquest problema es podria solucionar a través de la premsa escrita i audiovisual. S'hauria d'informar al públic de les campanyes arqueològiques que es fan al seu voltant, i aquest públic hauria de tenir accés a participar-hi si ho vol, encara que fos de manera puntual i sense una experiència prèvia. També facilitaria el reconeixement i difusió de l’arqueologia una memòria o almenys un resum acurat de tot el que s'ha trobat durant la campanya d'excavació d'un jaciment. Aquestes memòries només arriben als arqueòlegs/arqueòlogues, però no a tota la població (hi arriben només en forma de conclusió final de manera massa sintetitzada); per tant no podem parlar d’arqueologia pública si el gruix de la informació del jaciment només està a l’abast d’uns pocs. Penso que aquestes memòries s'haurien de compartir amb el públic, potser fent servir un llenguatge menys tècnic i amb imatges i fotografies que ajudessin a comprendre les restes trobades. Així arribaria més fàcilment a la població i, aquesta, sabria del context arqueològic del seu entorn i estimaria més el lloc on viu, per exemple.