QUIN ÉS EL VALOR DE L'ARQUEOLOGIA?

Recentment, en molts països europeus s'ha realitzat un anàlisi del significat de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic. Això es degut al canvi del punt de vista científic i professional que ha succeït en les últimes dècades. És així com va néixer, per exemple, el projecte NEARCH, una xarxa de cooperació europea en la qual hi participen 16 socis de 10 països disposats a explorar els canvis i conseqüències d'aquesta arqueologia canviant. El seu objectiu és estudiar les dimensions de la participació pública en l'arqueologia, tot proposant nous mètodes d'ensenyar el coneixement a tots els públics.

En l'article "Archaeology, Heritage, and Social Value: Public Perspectives on European Archaeology"es parla dels resultats de nombroses enquestes que van fer-se a britànics, francesos, holandesos, suecs... En la majoria de casos, els enquestats reconeixien que l'arqueologia era útil però no en sabien aprofundir sobre el tema. En general van mostrar molt poca motivació per a la participació en el patrimoni, així com tampoc se'ls veia massa interessats per visitar llocs; els únics que s'implicaren van ser majoritàriament homes, de 45 anys o més, amb un alt nivell educatiu i cultural. I per si encara no fos prou, a França la participació pública en la pràctica arqueològica va disminuir gradualment degut al creixement de les regulacions arqueològiques i la seva professionalització (Depaepe & Salas Rossenbach, 2013: 129–36).

Per tant, es pot observar com ha anat canviant la percepció sobre el valor de l'arqueologia des de l'origen de la seva disciplina. Al segle XIX, el valor de l'arqueologia es trobava dins el patrimoni històric: s'utilitzava l'arqueologia per a trobar llocs històrics i artefactes o estructures valuoses. Al segle XX, sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial en endavant, es va fer servir l'arqueologia com a valor polític nacional-identitari. Durant el nazisme es van dur a terme nombroses excavacions en jaciments de l'Edat del Bronze per tal de veure les arrels dels alemanys a la seva terra/pàtria (i això no només va passar a Alemanya, sinó a molts altres països d'Europa).  

Actualment, al segle XXI, es vol donar un nou valor a la disciplina:  un valor públic, a l'abast de tots, que ajudi a entendre les identitats de la població, els motius de les migracions, així com també els canvis culturals en un món globalitzat. Per aconseguir-ho, cal allunyar l'arqueologia de la historiografia i de les diferents corrents polítiques. En la meva opinió, s'ha de fer una arqueologia oberta de ment, que estigui el menys influenciada possible dels interessos polítics, sinó el màxim vinculada a l'antropologia social i cultural; serà així com aquesta disciplina aconseguirà un valor únic a l'abast de tothom.

Excavació a Ayodhiya el 2003, concretament on abans es situava la mesquita de Babri  Masjid. He escollit aquesta fotografia per tot el conflicte que va generar  l'excavació d'Ayodhiya, on es va veure que donar un valor religiós i polític a  l'arqueologia només va generar conflictes i lluites internes entre hindús i musulmans. Extreta de THE WALL STREET JOURNAL/COURT FILES.