QUIN ÉS EL VALOR DE L'ARQUEOLOGIA?

Recentment, en molts països europeus s'ha realitzat un anàlisi del significat de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic. Això es degut al canvi del punt de vista científic i professional que ha succeït en les últimes dècades. És així com va néixer, per exemple, el projecte NEARCH, una xarxa de cooperació europea en la qual hi participen 16 socis de 10 països disposats a explorar els canvis i conseqüències d'aquesta arqueologia canviant. El seu objectiu és estudiar les dimensions de la participació pública en l'arqueologia, tot proposant nous mètodes d'ensenyar el coneixement a tots els públics.

En l'article "Archaeology, Heritage, and Social Value: Public Perspectives on European Archaeology"es parla dels resultats de nombroses enquestes que van fer-se a britànics, francesos, holandesos, suecs... En la majoria de casos, els enquestats reconeixien que l'arqueologia era útil però no en sabien aprofundir sobre el tema. En general van mostrar molt poca motivació per a la participació en el patrimoni, així com tampoc se'ls veia massa interessats per visitar llocs; els únics que s'implicaren van ser majoritàriament homes, de 45 anys o més, amb un alt nivell educatiu i cultural. I per si encara no fos prou, a França la participació pública en la pràctica arqueològica va disminuir gradualment degut al creixement de les regulacions arqueològiques i la seva professionalització (Depaepe & Salas Rossenbach, 2013: 129–36).

Per tant, es pot observar com ha anat canviant la percepció sobre el valor de l'arqueologia des de l'origen de la seva disciplina. Al segle XIX, el valor de l'arqueologia es trobava dins el patrimoni històric: s'utilitzava l'arqueologia per a trobar llocs històrics i artefactes o estructures valuoses. Al segle XX, sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial en endavant, es va fer servir l'arqueologia com a valor polític nacional-identitari. Durant el nazisme es van dur a terme nombroses excavacions en jaciments de l'Edat del Bronze per tal de veure les arrels dels alemanys a la seva terra/pàtria (i això no només va passar a Alemanya, sinó a molts altres països d'Europa).  

Actualment, al segle XXI, es vol donar un nou valor a la disciplina:  un valor públic, a l'abast de tots, que ajudi a entendre les identitats de la població, els motius de les migracions, així com també els canvis culturals en un món globalitzat. Per aconseguir-ho, cal allunyar l'arqueologia de la historiografia i de les diferents corrents polítiques. En la meva opinió, s'ha de fer una arqueologia oberta de ment, que estigui el menys influenciada possible dels interessos polítics, sinó el màxim vinculada a l'antropologia social i cultural; serà així com aquesta disciplina aconseguirà un valor únic a l'abast de tothom.

Excavació a Ayodhiya el 2003, concretament on abans es situava la mesquita de Babri  Masjid. He escollit aquesta fotografia per tot el conflicte que va generar  l'excavació d'Ayodhiya, on es va veure que donar un valor religiós i polític a  l'arqueologia només va generar conflictes i lluites internes entre hindús i musulmans. Extreta de THE WALL STREET JOURNAL/COURT FILES.

QUÈ ÉS L'ARQUEOLOGIA PÚBLICA?

Segons escriu Tim Schadla-Hall (Institute of Archaeology, University College London) en l'article "Public Archaeology" (European Journal of Archaeology), l'arqueologia pública és aquella àrea de l'arqueologia que té el potencial d'interactuar amb el públic. Tot i que aquesta definició és molt àmplia i bastant ambigua, l'autor la defensa en termes de com i perquè el públic s'involucra en temes arqueològics o se n'adona d'ells.  

En la meva opinió, l'arqueologia pública són tots els camps de l'arqueologia; és a dir, l'arqueologia mateixa. Penso que el patrimoni arqueològic forma part de tota la població, i que aquesta població ha de tenir tota mena de facilitats per accedir-hi. Igual que les coses han canviat pel que fa al patrimoni històric (abans el patrimoni històric era només per unes elits que el sabien llegir; actualment, en canvi, està a l'abast de tothom) el mateix ha de passar amb l'arqueologia. 

La veritat es que des dels seus orígens, l'arqueologia ha anat agafant terreny a poc a poc, i ara és una ciència ben vista, que exposa les seves troballes en museus o llibres per a un públic tant especialitzat com general. No obstant, trobo que encara no arriba suficientment a l'abast de tothom. Amb això vull dir que només es veu una part de l'arqueologia, que és aquella que es mostra als museus, exposicions o visites als jaciments, però la gent realment desconeix com s'arriben a obtenir aquelles restes materials que veuen exposades, no saben que sovint són restaurades i, el més important, que només veuen una part molt petita de tot el que s'extreu de les excavacions. Això es així perquè el públic "comú" no està familiaritzat, en ocasions ni tant sols interessat amb l'arqueologia, per això la majoria de museus exposen les peces més maques i monumentals, sabent que a vegades les troballes més petites o ordinàries són les que donen el significat a les grans. En la meva opinió, trobo que aquest problema es podria solucionar a través de la premsa escrita i audiovisual. S'hauria d'informar al públic de les campanyes arqueològiques que es fan al seu voltant, i aquest públic hauria de tenir accés a participar-hi si ho vol, encara que fos de manera puntual i sense una experiència prèvia. També facilitaria el reconeixement i difusió de l’arqueologia una memòria o almenys un resum acurat de tot el que s'ha trobat durant la campanya d'excavació d'un jaciment. Aquestes memòries només arriben als arqueòlegs/arqueòlogues, però no a tota la població (hi arriben només en forma de conclusió final de manera massa sintetitzada); per tant no podem parlar d’arqueologia pública si el gruix de la informació del jaciment només està a l’abast d’uns pocs. Penso que aquestes memòries s'haurien de compartir amb el públic, potser fent servir un llenguatge menys tècnic i amb imatges i fotografies que ajudessin a comprendre les restes trobades. Així arribaria més fàcilment a la població i, aquesta, sabria del context arqueològic del seu entorn i estimaria més el lloc on viu, per exemple.