QUIN PAPER TÉ L’ARQUEOLOGIA A L’EDUCACIÓ?

L’arqueologia té un paper educatiu més important que l’atribuït normalment. No només ofereix a qui l’estudia una perspectiva històrica i una capacitat d’interpretació i reflexió d’aquesta, sinó que també proporciona eines i coneixements capaços de formar una visió crítica i pròpia de la realitat, i, el més important, obre les portes a la resta de ciutadans per a que puguin accedir al patrimoni.

Amb això vull dir que l’arqueologia és un mitjà social que pot donar accés al patrimoni dels ciutadans, que sovint el desconeixen o el titllen d’impropi, destinat només a aquells que l’han estudiat i que, per tant, el coneixen (arqueòlegs/ogues, historiadors/es, antropòlegs/ogues...). Així, ofereix als ciutadans una sèrie d’eines per poder entendre el patrimoni i no només contemplar-lo com si es tractés d’una peça museística, sinó de formar-hi part i intervenir-hi, generant un debat, tal i com diuen Castro Fernández, B. M. & López Facial, R. V. (2017, 169) en el seu article La educación patrimonial al Servicio de la ciudadanía (“[...] entender la sociedad en la que vive y participar de manera libre en su construcción, pudiendo valerse de la memoria y la identidad contenidas en el patrimonio.”).

A més a més, l’arqueologia també permet accedir a un coneixement històric i material que el ciutadà pot estudiar i interpretar, per tal de buscar solucions a problemes actuals, que sovint provenen d’esdeveniments passats.

Amb tots aquests coneixements, els ciutadans valoren més el patrimoni arqueològic i tenen les eines necessàries per a conservar-lo i sentir-s’hi identificats, ja que es vulgui o no estem lligats a ell, és el nostre passat.

En conclusió, l’arqueologia, vista des d’un punt de vista educatiu, ofereix una visió crítica i personal de la realitat i la societat en què vivim, lluny dels prejudicis i estereotips que sovint impedeixen fer una bona lectura d’aquesta, tot incentivant a participar-hi en la preservació o construcció del patrimoni, amb la voluntat de millorar la societat entenent els nostres vincles amb el passat.